Benvingut a Cassà de la Selva. Estàs preparat per destapar els sentits?
Cassà de la Selva és una vila surera del Gironès situada en un entorn natural privilegiat dintre de l’espai protegit del massís de les Gavarres. Localitzat en un punt estratègic al sud de la comarca del Gironès, Cassà es troba a 14 quilòmetres de Girona i a 20 quilòmetres de municipis de la Costa Brava com Platja d’Aro.
A Cassà de la Selva podràs viure l’experiència completa de descobrir d’on surten els taps de suro que fan de guardians de les millors ampolles de vi i cava del món. Podràs veure el viatge que el tap fa des dels boscos d’alzinars a les empreses transformadores, fins arribar a la taula dels restaurants. T'adonaràs que la indústria surera és encara ben viva al municipi i veuràs la important empremta arquitectònica, cultural, social i gastronòmica que ha deixat a Cassà.
La indústria surera també ha donat lloc a una important tradició musical. Cassà és terra de músics i es pot veure amb la multiplicitat d'actes relacionats amb la música organitzats al llarg de l'any.
Música, suro i Gavarres. Aquests són els trets característics de Cassà.
Si vols rebre informació concreta sobre alguna qüestió de turisme contacta amb
Descobreix els atractius de Cassà de la Selva al web turístic.
Consulta els calendari d'actes destacats aquí.
Aquí trobaràs totes les rutes a peu que pots fer a Cassà i a l'entorn del municipi.
Cassà de la Selva té un patrimoni ric i divers que pots descobrir a través de les rutes a peu ( les pots consultar aquí. ).
A les Gavarres hi ha un jaciment ibèric, restes megalítiques i un sistema hidràulic que el 2011 va ser declarat bé d’interès nacional, mentre que a la plana, hi ha un grup de masies notables i un aeròdrom que va entrar en funcionament durant la Guerra Civil.
L’element patrimonial que dóna una major personalitat al poble el trobem dins la xarxa urbana sota la forma d’un important conjunt arquitectònic que es va construir entre finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, i que es caracteritza pels estils neoclàssics, modernistes i eclèctics. D'aquests edificis centenaris, n'hi ha de diferents tipologies: industrials, com la casa del Gas; públics, com el cementiri; recreatius, com el Centre Recreatiu, la Sala Galà, el bar el Rotllo; religiosos, com la capella de les monges i la rectoria; de serveis, com la Cooperativa. Amb tot, la tipologia més representada és la del casal familiar: Can Trinxeria a la Plaça de la Coma, Can Nadal (seu de l'actual Ajuntament) a la Rambla Onze de Setembre, Can Figueres al Passeig Vilaret, Can Serra a la baixada de Mossèn Jacint Verdaguer o Can Jubert al Carrer Major, entre d'altres.
Dins del nucli urbà hem de destacar elements encara més antics que els esmentats anteriorment. Aquests són, sens dubte, la impressionant església parroquial, Can Frigola i la Torre Salvana.
AERÒDROM
Any: 1937 - 1938
Localització: Veïnat d'Esclet
L’hivern del 1937-1938 es van aplanar uns terrenys al veïnat d’Esclet, just a l’oest del quilòmetre 15 de la carretera de Sant Feliu de Guíxols a Girona. Aquests terrenys es varen convertir en l’Aeròdrom 317 que va donar suport a les operacions de protecció de costes de l’Esquadra i disposava de dues pistes: una situada de nord a sud, de 950 metres de longitud per 200 d’amplada, i l’altra, de sud-oest a nord-est, de 1.200 metres de longitud per 250 d’amplada.
Avui, de l’aeròdrom, en queda el paisatge planer que s’allarga entre l’espai de lleure municipal Pineda fosca i l’explotació agropecuària Torremansa. Algunes de les insta·lacions (no són visitables) que es varen construir o bé varen reconvertir el seu ús són: la petita edificació coneguda com la Casa dels aviadors o Pajarera (edificació de planta baixa propera a la Pineda Fosca) que potser feia de torre de control i un refugi elemental proper a aquesta casa o al Mas Torremansa que feia les funcions de caserna.
AQÜEDUCTES DE CAN VILALLONGA
Localització: Can Vilallonga (Gavarres)
L’any 2011 diferents espais de les Gavarres es varen declarar bé cultural d’interès nacional en la categoria de zona d’interès etnològic. A Cassà de la Selva hi ha diferents elements singulars hidràulics: un sistema de rec basat en una presa d’aigua de la riera, cinc aqüeductes, un dipòsit i uns pous amb les seves canalitzacions.
COL·LEGI LA SALLE
Any: 1906.
Localització: Carrer Germà Agustí, 25.
La façana àmplia i heterogènia del Col·legi Sant Josep La Salle explica la llarga història d’aquest equipament que s’ha dedicat a l’educació ininterrompudament des de l’any 1881.
La façana més representativa del conjunt és la més propera al Carrer de l’Estació. Projectada pel mestre d’obres Josep Pla, es va inaugurar l’any 1906. Presenta una composició d’arrels neoclàssiques, mentre que la porxada que dóna al pati de l'escola està formada per senzilles columnes coronades amb arcs de mig punt. Adossat a aquest s’hi troba un segon edifici, d’amples finestrals, que va construir l’any 1966 l’arquitecte Mario Soler. Un tercer, de façana amb balcons emmarcats de pedra, és el més antic del conjunt i on es varen iniciar les classes l’any 1881. El quart és una ampliació feta l’any 2001. El darrer consta d’un cos de classes que havia estat col·legi de les Germanes del Cor de Maria.
CAPELLA DE LES MONGES
Any: 1906.
Localització: Carrer Germà Agustí.
L’any 1863 es va fundar el Col·legi de les Germanes Filles de l’Immaculat Cor de Maria i l’any 1866 es varen traslladar a aquesta construcció de nova planta. L’any 1906 es va construir la capella i una casa, sota el projecte del mestre d’obres Josep Pla, al solar que la comunitat tenia al costat del convent.
Aquesta capella, d’estil neogòtic, és l’element més notori. Consta d’una planta rectangular d’una sola nau que està acabada amb un absis de cinc cares. A la cara central hi ha una gran fornícula. De la façana, cal destacar la rosassa amb la decoració treballada amb pedra artificial. L’any 1978 les religioses varen cessar la seva activitat pedagògica i l’escola va ser adquirida pel Patronat de les Escoles Cristianes per continuar-hi la labor educativa.
CAN NADAL
Any: 1905.
Localització: Rambla 11 de Setembre, 107.
Casal familiar de la família Nadal. La casa va ser construïda l'any 1905 i dos anys més tard es van aixecar les tanques, avui desaparegudes, i un edifici de serveis. Les tanques encerclaven l'edifici i un frondós jardí arbrat del qual encara en queda el record en els arbres de la part posterior de l'Ajuntament.
Can Nadal és una construcció eclèctica amb moltes influències modernistes. L'edifici està estructurat en tres cossos que destaquen perquè presenten cada un d'ells un coronament diferent a la part superior. De l'exterior cal destacar l'ornamentació de les obertures, del cancell d'entrada, de les baranes dels balcons i de les baranes dels terrats. De l'interior cal esmentar els vitralls que es conserven en algunes obertures i en una porta, la barana de forja de l'escala i l'enteixinat del sostre de la sala de plens, que havia estat el menjador de la casa.
Després de la seva adquisició per part de l’Ajuntament i després de ser rehabilitat, l'edifici va entrar en funcionament com a Ajuntament l'any 1989.
CAN FRIGOLA I TORRE SALVANA
Segle: XVI.
Localització: Carrer d’Avall
És el conjunt medieval més important que conserva el poble i està format per una casa i una torre de defensa annexa que s'havia utilitzat com a presó. De la façana de Can Frigola cal destacar la gran porta d'entrada dovellada, els finestrals gòtics, transformats en balconeres en el segle XVIII, i una garita de planta circular construïda amb totxo. La Torre i el Palau Salvà, actual casa Frigola, els va construir l'any 1555 Joan Salvà, oriünd de Franciac. L'any 1658 era propietat municipal i l'any 1841 la casa va passar a la família Frigola, però no així la torre que va continuar en mans del municipi.
Els usos a què es va destinar la casa Frigola van ser, entre d'altres, a la venda de pa, vi i carn i escoles.
CAN TRINXERIA
Any: 1897.
Localització: Plaça de la Coma.
La façana presenta una decoració on abunden elements figuratius i escenes naturalistes d'influència barroca. Destaquen les dues balconades: una de semicircular, ornamentada amb un sant Jordi i el drac a la part inferior; l'altra rectangular, decorada amb l'esplèndida escena de caça (hi ha representada la imatge del caçador, la parella de gossos i la llebre). També destaquen les llindes de totes les obertures, amb guardapols i motius figuratius (cargols, dracs, etcètera), els pinacles de la part superior coronats amb la representació de diferents personatges i el calat repetitiu de la cornisa. Altres elements d'interès són l’interior revestit de pintures murals i la torre del molí de vent del jardí, de planta octogonal i estil neoàrab.
Aquest casal va allotjar els descendents de la família Trincheria-Guïtó-Llach, un dels membres de la qual, en Marçal de Trincheria, va tenir una gran rellevància en la promoció i difusió del món del suro. Durant la Guerra Civil, a partir de l’any 1938, s’hi va instal·lar el comandament dels pilots de l’aeròdrom de Cassà. Un d’aquests pilots, Juan Lario Sánchez, va narrar el bombardeig que va patir Cassà de la Selva a les acaballes de la Guerra Civil quan encara estaven a can Trinxeria. L’episodi, el va reflectir en el llibre autobiogràfic Habla un aviador de la República que va ser publicat l’any 1973 per l’editorial madrilenya Gregorio del Toro.
Acabada la Guerra la família Trincheria va tornar a residir a la casa fins a finals dels anys vuitanta. L’immoble va passar al municipi l’any 2000 i seguidament es va començar la rehabilitació de la façana, la coberta i el molí, i posteriorment, l’interior, amb la recuperació de les pintures. Finalment l’edifici es va inaugurar el 2011.
CAN XIFRA
Any: Època mediaval
Casa medieval desenvolupada en dues plantes. Presenta algunes reminiscències gòtiques. L'any 1900 va ser profundament reformada i, per tant, de la façana originària s'ha preservat poca cosa. Amb tot, de l'antiga casa medieval es conserva un arc de carreus de pedra que correspondria a un antic pòrtic i una finestra gòtica, actualment cega. Cal destacar, també, les obertures gòtiques de la planta pis, biforadades, amb arquets trilobulats i pilar central; la cornisa i l'acroteri d'obra. Possiblement hauria estat la casa del sagristà, que tenia tant o més prestigi que el domer, i més endavant va ser coneguda com la casa dels canonges atès que s'hi recollien els delmes corresponents a la seu de Girona.
CASA DEL GAS
Any: 1896.
Localització: Doctor Robert
Notable exemple modernista d'arquitectura industrial, avui molt deteriorat. L'edifici està desenvolupat en una sola nau, amb un habitacle annex i jardí. De l'exterior destaca el rètol modernista de l'empresa Compañía General de Alumbrado por Acetileno, les restes d'esgrafiat i la reixa d'entrada per a carruatges, de forja amb decoració floral. Des de l'any 1901 aquesta empresa fabricava i subministrava gas acetilè per a l'enllumenat públic de Cassà, que substituïa l'antic subministrament de petroli. Una xemeneia de 25 metres donava a l'edifici un marcat caràcter industrial. Dissortadament aquest element va ser abatut el 1937 per evitar un bombardeig.
CASA I CAPELLA DEL REMEI
Segles: XVII-XVIII.
Conjunt rural format per un mas i una capella annexa. El mas fou propietat de la família Rovirosa, oriünda de Riudellots de la Selva i el 1605 va ser reedificat per Hieronimus Rovirola et Ros, segons consta a la llinda de la porta. Un nét d'aquest, Jeroni, va fer aixecar l'ermita l'any 1735 tal com es pot observar en la inscripció de la llinda. Durant la Guerra Civil, l'ermita va ser destinada a quadra d'animals però es va restaurar posteriorment. De l'interior destaca l'absis amb un fresc d'escena bíblica de les Noces de Canà de Galilea, obra de l'artista Benet Casabó (1881- 1953). Aquest edifici i el seu entorn es coneixen, sobretot, per acollir la celebració anual de l'Aplec del Remei el mes d'octubre.
CENTRE RECREATIU
Any: 1913.
Localització: Plaça de la Coma.
L'any 1892 es va construir el Círculo Recreativo que tenia un característic cafè. L'any 1897 l'edifici es va ampliar i es va construir a la part posterior un teatre, actualment rehabilitat, i un saló de ball que van ser molt populars. L'any 1912 va passar a ser la seu del Centro de la Unión Republicana, societat que va reformar l'edifici un any més tard. El Centro va ser escenari de nombroses activitats polítiques però, sobretot, un espai d'esbarjo popular fins a l'esclat de la Guerra Civil. L'any 1942 va donar cabuda al Círculo Recreativo, societat que ha arribat fins als nostres dies.
La façana està dividida en dues parts horitzontals. La planta baixa de doble alçada ha estat molt modificada i no presenta cap interès excepte els dos plafons, pintats imitant un esgrafiat superior, realitzats el 1999. La part superior ha conservat molt més els seus elements originals i està dividida en tres zones. A la zona central, que presenta una cornisa, originalment hi figurava el nom de C. Unión Republicana.
CEMENTIRI MUNICIPAL
Any: 1889.
Localització: Carrer Xavier Carbó.
Cassà ha tingut al llarg del temps quatre cementiris. El primer, a recer de la primitiva església romànica; el segon, a l'actual plaça de Sant Pere; el tercer, l'any 1841, al camí de Sant Andreu (actual carrer Xavier Carbó); el quart, inaugurat l'any 1910, en el lloc actual. El terreny de l'actual cementiri, el va comprar el rector Mn. Jeroni Estañol i tres hisendats cassanencs: Ignasi Gruart, Martí i Josep Guytó per 1.865 pessetes l'any 1888. L'any 1990 va passar a ser propietat municipal.
El nou recinte, d'estil neoclàssic, va ser projectat per Martí Sureda i Deulòvol amb planta trapezoïdal. Està estructurat seguint dos eixos perpendiculars amb passadissos laterals que comuniquen les zones d'enterrament. Hi ha dues zones clarament diferenciables: la principal, de planta rectangular i corresponent a l'antiga part catòlica, i un annex lateral, de planta irregular que correspon a l'antic cementiri no catòlic.
ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ
Segle: XVI.
Localització: Plaça de Sant Pere
Es va començar a construir en el segle XVI sobre les restes d'una església romànica (hi ha elements de la portalada encastats en alguns paraments interiors, al pati de la rectoria i en un casa particular) datada a finals del segle XII. Es va acabar en el segle XVIII i es van obrir uns finestrals en els anys vint del segle XX sota un projecte de l’arquitecte Fèlix d’Azúa. L’edifici és bàsicament d'estil gòtic, amb elements renaixentistes a la façana i capelles neoclàssiques en els creuers. L'altar major barroc construït per l'escultor Pau Costa va ser destruït durant la Guerra Civil. De l'altar original només es conserven quatre columnes salomòniques mentre que la resta és una reproducció feta per Ramon Pericay. Durant la Guerra Civil també es va destruir el bell altar barroc de les Sogues, també de Pau Costa i el més antic del Roser. Altres elements que cal destacar són l'escultura neoclàssica de Sant Martí, patró de la parròquia, a l'entrada principal i els capitells romànics que es conserven encastats en alguns paraments interiors.
ESTACIÓ DEL FERROCARRIL
Any: 1892.
Localització: Rambla Onze de Setembre
El ferrocarril de via estreta de Sant Feliu de Guíxols es va construir principalment per afavorir la pujant indústria surera que a Cassà de la Selva va tenir una incidència especial.
Les estacions eren els equipaments més importants que es trobaven al llarg de la línia de tren i el seu interior es trobava compartimentat. Concretament, l'estació de Cassà estava dividida en tres cossos que s'identificaven en usos diferents: sala d'espera, despatx de taquillatge i facturació, i habitatge.
La línia del ferrocarril es va aturar definitivament l'any 1969, i a partir de 1990 l'edifici de l'antiga estació, després de la seva rehabilitació, es va convertir en una sala polivalent per a usos culturals i actualment en oficina de turisme i de promoció econòmica.
LES MESURES
Segle: XVIII.
Localització: Carrer de les Mesures.
Edifici cantoner, desenvolupat en una planta baixa i dues plantes pis. De la façana principal destaca el porxo porticat de planta rectangular. Es troba situat en una part dels terrenys que des de l'any 1320 pertanyien a la família Grahit, que anaven des del carrer d'Avall fins al carrer Major. Els terrenys varen passar a Dalmau Sagrera i el seu fill Joan de Caldes de Malavella que, l'any 1725, varen vendre una parcel·la a l'Ajuntament per aixecar-hi un edifici porxat i ubicar-hi les mesures públiques obtingudes mitjançant concessió reial. Les mesures eren de pedra i s'havien d'utilitzar en totes les transaccions de cereals com a guiatge per calcular el pes.
PUIG DEL CASTELL
Època: Ibèrica
Localització: En el cor de les Gavarres
Jaciment arqueològic que es va documentar per primera vegada l’any 1964 per Lluís Esteve Cruañas. Des d’aquella data es varen fer petites intervencions fins l’any 2001 en què l’Ajuntament de Cassà va organitzar excavacions arqueològiques amb la col·laboració de voluntaris cassanencs i de les poblacions del voltant. Les campanyes d’excavació portades a terme en el puig del Castell entre els anys 2001 i 2009 han permès l’exhumació quasi completa de tot el perímetre de la muralla, paral·lel als vessants nord i est del puig, recuperar-ne un pany de més de 150 metres de llargària i documentar i delimitar diverses cases que es troben adossades a la muralla.
SALA GALÀ
Any: 1910
Localització: Carrer del Molí
L'edifici es va projectar com a sala de ball el 1910 i l'any 1969 es va reformar per transformar-se en discoteca. Així, primer com a Sala Galà, després com a Sir Thomas, aquest lloc va ser el centre de diversió i esbarjo dels joves cassanencs i dels pobles veïns al llarg de pràcticament tres quarts de segle. Després d’adquirir-la per part de l’Ajuntament es va sotmetre a una rehabilitació per convertir-lo en el Centre Cultural Sala Galà.
L'edifici és d'estil eclèctic i presenta una nau a tres alçades. Les dues façanes, que han sofert molt poques modificacions al llarg dels anys, tenen obertures emmarcades en arcs de mig punt. Destaquen dues finestres de la planta baixa amb capitell d'estil jònic, les motllures decoratives amb motius vegetals a la clau central de les obertures de la planta superior, la gran cornisa sobre mènsules i el balcó de la cantonada amb barana de ferro forjat.
LA INDÚSTRIA SURERA
L'economia de Cassà de la Selva es caracteritza per una indústria diversificada tot i que la indústria surera va capitalitzar l'economia del poble des de finals del segle XIX fins a començaments del segle XX. La indústria tapera és una de les activitats més tradicionals i importants a Cassà. Té l'origen al segle XVIII gràcies a l'expansió del xampany. Cassà de la Selva ha estat un dels principals centres surers catalans. El 1884 hi havia més de 1.000 obrers que s'hi dedicaven. La màxima prosperitat d'aquesta indústria va tenir lloc vers el 1880 i es va cloure els primers anys del segle XX. Al final del segle XIX a Cassà hi havia 46 fàbriques de taps que assortien una àmplia demanda motivada per la utilització d'ampolles de vidre. Els taps també eren venuts en mercats i fires, i alguns fabricants de Cassà van arribar fins a les fires de Montpeller i Bellcaire. Per copsar la veritable incidència de la indústria surera en el poble de Cassà, es pot assenyalar que l'any 1892 es va crear una associació dedicada al foment d'aquesta indústria. Va ser la primera d'aquest tipus a les comarques gironines. En temps moderns el sector del suro s'ha anat diversificant, amb producció de taps per a vi i xampany, aglomerats per a aïllament i per a decoració. Paral·lelament s'han creat noves indústries.
EMERGÈNCIA DE NOUS SECTORS ECONÒMICS
Cal destacar els sectors tèxtil i de la confecció, químic, del metall, d'arts gràfiques, de material elèctric, plàstic o per a la construcció. Malgrat tot, la indústria surera, adaptada a la nova economia del segle XXI, continua sent la més important en termes de pes específic en l'economia local.
LES ZONES INDUSTRIALS
Cassà de la Selva presenta unes òptimes condicions per acollir indústria. Justifiquen aquesta afirmació les empreses de diversos sectors ja instal·lades al terme municipal. El municipi de Cassà de la Selva compta amb 6 zones industrials clarament diferenciades i que cobreixen el ventall de possibilitats per atraure nou teixit industrial: ubicacions més aptes per a oficines, per a grans indústries, per a naus d'emmagatzematge, ubicacions per a locals comercials, entre d'altres.
EL SECTOR DE L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA
Tot i que amb menys incidència que la indústria, el camp també està representat en l'economia de Cassà de la Selva. En les últimes dècades el conreu ha variat de forma important i s'ha passat del conreu majoritari del cereal a diferents conreus de regadiu. Pel que fa a la ramaderia també ha sofert una gran transformació i la diversificació de bestiar a les cases de pagès s'ha reconduït cap a l'especialització en granges, sobretot en granges de vaques, porcs, gallines i els ramats de xais.
Pots consultar totes les empreses que es troben a Cassà de la Selva a través del directori en línea.
Cassà de la Selva es troba a una distància curta d'un potent eix infraestructural nord-sud que és de primer ordre dins l'estructura territorial catalana. Es tracta d'una franja d'infraestructures on s'insereixen, de forma paral·lela, la carretera N-II, l'autopista AP-7, una doble línia de ferrocarril, l'Eix Transversal C-25, la línia del Tren d'Alta Velocitat i, també, l'aeroport Costa-Brava Girona de Vilobí d'Onyar (a uns 10 quilòmetres aproximadament).
A més, Cassà de la Selva integra un altre eix vertical que relaciona Girona amb Sant Feliu de Guíxols, passant al mateix temps per municipis com Quart, Llambilles i Llagostera, i que es veu reforçat per la importància de poblacions costeres del Baix Empordà, un pol d'atracció creixent.
Les distàncies que van des del nucli urbà de Cassà fins a les principals vies de comunicació són aproximadament les següents:
- Distància amb l'autopista AP-7: 9,4 quilòmetres. L'accés més curt és a través de la C-25.
- Distància amb el centre de Girona: 13,7 quilòmetres. L'accés més curt és a través de la C-65.
- Distància amb l'Eix Transversal: 9,5 quilòmetres. L'accés més curt és a través de la C-25.
- Distància amb la N-II (Nacional II, Barcelona - França): 9 quilòmetres. L'accés més curt és a través de la C-25.
- Distància amb l'aeroport Girona - Costa Brava: 10,4 quilòmetres. L'accés més curt és a través de la C-25.
Com a conseqüència de la seva situació, Cassà de la Selva gaudeix, per una banda, de la proximitat amb la ciutat de Girona, però també de les noves expectatives que pren el nucli donada la curta distància relativa a la línia de comunicacions general, que el relaciona també amb punts molt estratègics del país i amb la frontera amb França.
EL TRANSPORT PÚBLIC
A Cassà hi arriben diverses línies d'autobús i concretament hi operen la companyia Teisa o Sarfa, en funció de la destinació. No obstant, hi ha diferents estacions de tren que no són massa llunyanes al municipi ja que es troben a pobles veïns com Caldes de Malavella, Riudellots de la Selva o Girona.
En el terme de Cassà de la Selva s'han trobat restes que indiquen diferents períodes de poblament d'època paleolítica, neolítica, del bronze, d'època ibèrica (el jaciment més important és del Puig del Castell) i romana.
EDAT MITJANA
Per resseguir l'evolució del poblament de Cassà de la Selva i el seu terme hem de partir de l'edat mitjana quan es va començar a bastir el nucli de població a l'entorn de la sagrera d'un primitiu temple romànic situat en el mateix lloc que l'actual església parroquial. L’any 888 és documentat Sancti Martini prope Perulas (Sant Martí a prop de Perles), en el segle X la Villa Ascleto (Esclet), Verneta (Verneda) i la Villa Caciano (Cassà) i en el segle XII el Kastrum de Catiano (el castell de Cassà).
Cassà va començar a desenvolupar-se com a nucli ciutadà en un lloc fèrtil, planer i ben comunicat amb la ciutat de Girona i la costa. Coneixem elements i fets importants i esporàdics d'aquests segles medievals com és l'existència d'un castell, la proclamació de la vila com a carrer de Girona i un episodi bèl·lic sagnant conegut com "Lo fet de Cassà" l'any 1391 i que és un fidel reflex de la violència medieval.
Una de les dates més significatives és la de l'any 1456 quan Joan II va concedir dues fires anuals i un mercat setmanal atès que el permís per organitzar fires i mercats era un perfecte indicador de la vitalitat d'una població. Tot i que poques dècades més tard Cassà es veu involucrada en la Guerra Remença, la seva puixança es pot veure durant el segle XVI quan es reforma l'església parroquial i s'aixequen construccions com can Frigola i la Torre Salvana. Un segle més tard la gran pesta del 1650 va afectar extraordinàriament la població, però ben aviat la introducció d'una nova indústria, la indústria surotapera, es convertiria en el gran revulsiu de la vila tot i que encara continuaria tenint una gran importància l'economia agrària tradicional.
SEGLE XIX
Tot i els dramàtics successos de la Guerra del Francès, la població es va recuperar i a mitjan segle XIX la indústria surera es va convertir en el motor de l'expansió demogràfica i econòmica potenciada encara més per la creació d'una nova via de comunicació, el ferrocarril, que va esdevenir indispensable per al creixement econòmic de la població. A primers de segle, donada la importància de la població, va haver-hi un potent moviment associatiu que es va perllongar durant les primeres dècades del segle XX fins i tot després de la crisi de la indústria surotapera.
GUERRA CIVIL, FRANQUISME I DEMOCRÀCIA
La Guerra Civil i la posterior dictadura varen marcar un punt i a part en la història de la vila ja que van mancar infraestructures, serveis i recursos necessaris per poder tirar endavant. L’arribada de la democràcia va comportar un punt d’inflexió i l’augment dels equipaments, el desenvolupament de les infraestructures i la reactivació de les dinàmiques de la societat civil varen provocar la modernització del poble, la diversificació econòmica i la singularització d’una vila amb un teixit associacionista important.
Paisatge, medi natural, hidrologia i fauna
El territori es troba repartit entre la plana i el massís de les Gavarres. Aquest últim és un espai natural important que durant dècades ha estat protagonista de diferents campanyes de sensibilització per al seu salvament i que actualment compta amb una protecció bàsica i amb un consorci que té com a finalitat la preservació i revalorització del patrimoni del massís de les Gavarres i la promoció del desenvolupament de les activitats econòmiques. La importància del massís de les Gavarres prové sobretot pel seu mateix caràcter de gran espai de bosc mediterrani cobert de suredes i pinedes. Contrastant amb el caràcter boscós de les Gavarres, l'altra part del terme municipal de Cassà de la Selva està formada per un pla ben conreat, a part d'alguna roureda i algunes pinedes, i per espais de gran valor com els prats de dall d’Esclet.
HIDROLOGIA
El terme municipal de Cassà és drenat per una nombrosa xarxa de torrents i rieres que inicien el seu curs en el contrafort de les Gavarres i aporten el seu cabal, migrat i intermitent, a un curs principal: la riera Verneda, que transcorre pel sud del municipi. Franquegen aquests corrents d'aigua la vegetació de ribera característica amb freixes, verns, oms,àlbers, pollancres, salzes.
FAUNA
Als boscos de Cassà de la Selva s'hi poden destacar diferents espècies d'animals. Tanmateix, podem destacar els següents: el senglar, l'esquirol, la mostela, la guilla, la geneta, el teixó, el gamarús, l'esparver i la becada. En els camps podem trobar aquests animals: l'eriçó, la musaranya, el ratolí, la llebre, el conill, el talp, l'aligot, el xoriguer, el mussol, la perdiu, el tudó, el cucut, l'oreneta, el rossinyol, el pit-roig, la merla, el pinsà, la cardina. A l'aigua, la rata d'aigua, l'ànec, la polla d'aigua, la gavina, la fredeluga, la tenca, la llisa, el barb, la carpa, el carpí, el solet.
El Ple de l’Ajuntament del 31 de maig de 1990 va aprovar l’escut heràldic de Cassà de la Selva i es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat el 29 d’octubre de 1990.
Les característiques de l’escut aprovat són: escut caironat, d’argent, un gos corrent de sable entre dues alzines de sinople, el peu d’or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona mural de Vila.
Cassà compta amb 9 veïnats que envolten el nucli urbà del municipi.
GUIA DE VEÏNATS
Veïnats de Llebrers de Baix i de Dalt
Veïnat de Verneda (i Refugis de les Gavarres)
ALCALDES DE VEÏNATS
Els alcaldes de veïnats són l'enllaç entre els veïns de les zones que representen i l'Ajuntament de Cassà. Si voleu contactar amb algun alcalde de veïnat podeu contactar amb els Serveis Tècnics de l'Ajuntament de Cassà a través del telèfon 972 46 00 05 o el correu electrònic
- Veïnat de Llebrers de Dalt i Llebrers de Baix: Lluís Bargalló Bou
- Veïnat de Sangosta: Joan Bou Vall-llovera
- Veïnat de Mont-Roig: Joan Casadevall Vidal
- Veïnat de Mosqueroles: Jordi Sitjas Vilà
- Veïnat d'Esclet: Joan Bou Vidal
- Veïnat de Serinyà: Lluís Casadevall Falgàs
- Veïnat de Verneda: Isidre Tomàs Mullera
- Veïnat de les Serres: Ricard Rabell Matas
- Veïnat de Matamala: a determinar