1979 – 1983: MARIA DOLORS GODOY (CIU)
El 3 d’abril de 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals democràtiques a Cassà de la Selva, després de la dictadura franquista. Les darreres municipals a Cassà havien tingut lloc el 14 de gener de 1934, amb una victòria d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Les primeres eleccions municipals a Cassà les va guanyar el PSC – PSOE i 6 dels seus candidats van ser elegits com a regidors. CIU va quedar en segon lloc. El cap de llista del PSC – PSOE, Leandre Bertran, no va ser el nou alcalde per un pacte entre CIU i UCD que va fer possible que la cap de llista de la segona força més votada, Maria Dolors Godoy, fos la primera alcaldessa del poble.
1983 – 1987: JOSEP MARIA DAUSÀ (CIU)
El 8 de maig del 1983 es van celebrar uns nous comicis municipals. Maria Dolors Godoy no es va presentar a les eleccions. La victòria va ser de CIU, que va aconseguir 6 regidors, amb més vots que a les anteriors eleccions municipals. Josep Maria Dausà es va convertir en el nou alcalde cassanenc amb un pacte de govern amb el PSC.
1987 – 1991: JOSEP MARIA DAUSÀ (CIU)
El 10 de juny de 1987 es van celebrar unes eleccions municipals que van dur la majoria absoluta a CIU. Josep Maria Dausà tornava a ser l’alcalde del municipi amb 9 regidors i amb el 60% dels vots.
1991 – 1995: JOSEP MARIA DAUSÀ (CIU)
El 26 de maig del 1991 els cassanencs tornaven a ser cridats a les urnes. La llista de CIU es mantenia igual a la que quatre anys abans havia aconseguit la majoria absoluta. La mitjana d’edat de la llista era de 34 anys. CIU va guanyar per tercera vegada consecutiva les eleccions municipals, i per segona vegada ho feia amb majoria absoluta i tornava a treure 9 regidors.
1995 – 1999: JOSEP MARIA DAUSÀ (CIU)
El 28 de maig de 1995 hi va haver eleccions municipals. L’alcalde dels dotze anys anteriors, Josep Maria Dausà, repetia com a cap de llista per CIU i tornava a guanyar les eleccions municipals amb majoria absoluta. Aquesta vegada, però, CIU no guanyava tan còmodament les eleccions com les dues ocasions anteriors i perdia dos regidors respecte l’última legislatura. Aquest descens es va deure a la bona rebuda de la nova llista que encapçalava Antoni Baulida, d’ERC.
1999 – 2003: ANTONI BAULIDA (ERC)
ERC va guanyar les eleccions d’una manera sorprenent ja que va obtenir majoria absoluta amb 8 regidors. Ni els mateixos republicans s’esperaven aquests resultats i veient com tornaven a l’Ajuntament després de 20 anys de govern de CIU i recuperant l’herència dels anys de la República al consistori cassanenc, feia més de 60 anys. L'Ajuntament de Cassà, a partir del 2001, va viure una època molt convulsa amb la qüestió de la línia d'alta tensió, fins al punt que Antoni Baulida i els dos regidors d'ERC que li van donar suport, Pere Ferrer i Sergi Baulida, van passar al grup mixt i, amb l'ajut dels regidors de CIU i el PSC, van formar el nou govern. Les protestes en contra de la línies van continuar i la polèmica va perdurar durant la resta de la legislatura.
2003 – 2007: ANTONI BAULIDA (CIU)
Baulida va deixar la llista d’ERC amb la que havia aconseguit ser alcalde amb majoria absoluta per anar a la de CIU. Les eleccions van ser el 25 de maig del 2003. Eren uns anys molt convulsos per la política local de Cassà de la Selva degut a la línia d’alta tensió. Molts detractors de Baulida no li van perdonar que acceptés un pacte amb l’empresa elèctrica ENHER en què es permetia la construcció de la línia a canvi de retirar la línia elèctrica dels habitatges més propers i donar unes contraprestacions a l’Ajuntament en matèria d’instal·lacions i millores elèctriques. Els plens municipals es van emplenar de gent demanant a Baulida que dimitís. Antoni Baulida i els dos regidors d’ERC que li van donar suport van passar al grup mixt i van formar el nou govern. Finalment, CIU va guanyar les eleccions municipals aconseguint majoria absoluta. ERC va perdre 3 regidors. Amb aquestes eleccions es donava per acabada la legislatura més moguda que havia viscut Cassà fins aquell moment.
2007 – 2008: ANTONI BAULIDA (CIU)
El 27 de maig del 2007 els cassanencs varen tornar a votar a les eleccions municipals. CIU, amb Antoni Baulida, va guanyar les eleccions sense majoria absoluta, fet que li feia perdre un regidor.
2008 – 2011: CARLES CASANOVA (ERC)
El 5 d’abril del 2008 ERC, PSC i l’Alternativa van presentar una moció de censura contra l’alcalde del municipi, Antoni Baulida. La moció es va presentar amb 7 vots a favor (ERC, PSC i l’Alternativa) contra 6 de l’equip de govern, CIU.
2011 – 2015: ENRIC BAGUÉ (CIU)
El 22 de maig del 2011 hi van haver unes noves eleccions municipals. CIU va obtenir el 38,22% del total dels vots, seguit d’ERC que va obtenir el 30,42% dels vots, SI amb el 10,48% del total de les votacions i, finalment, el PSC que va obtenir el 7,23% del total dels vots. Enric Bagué, que ja havia estat regidor en anteriors governs de CIU, es convertia en alcalde del municipi.
2015 - 2019: MARTÍ VALLÈS (ERC)
El 24 de maig de 2015 el grup municipal d'ERC va guanyar les eleccions municipals per 5 vots. Concretament va obtenir 1.798 vots, el 45,62% del total. CIU va passar a ser el grup polític a l'oposició amb 1.793 vots, el 45,5% de les votacions. El PP, tot i rebre 164 vots i tenir el 4,16% del suport dels votants, no va obtenir representació electoral. Martí Vallès, metge de professió i sense cap vinculació en la política fins aquests comicis, va passar a ser l'alcalde de Cassà de la Selva.
2019 - 2023: ROBERT MUNDET (JUNTSXCASSÀ)
A les eleccions municipals del dia 26 de maig de 2019, la nostra població havia superat els 10.000 habitats i per tant els regidors a escollir van passar de 13 a 17. El recompte va portar un resultat molt ajustat, amb una diferència de només tres vots, entre les formacions d’ERC (2139 vots) i JUNTSXCASSÀ (2136 vots). A resultes del resultat, hi va haver un empat a 8 regidors, que es va resoldre amb un pacte de govern entre JUNTSXCASSÀ (8 regidors) i el PSC (1 regidor). D’aquesta manera es donava estabilitat a un nou govern i va fer alcalde Robert Mundet, que ja tenia experiència com a regidor amb responsabilitats en la legislatura 2003-2007 i 2013-2015,i com a cap de grup a l’oposició entre 2015-2019.
Podeu consultar més informació d'aquest tema al Plec ’30 anys de democràcia’ escrit per Xavier Casabó Rabassedas i editat per l'Arxiu Municipal de Cassà.
