Angèle Oller i Viader
L'Àngele va néixer l'any 1892 al mas Viader de Bescanó. Era la filla gran de l'industrial taper Francesc Oller i Martinell, l'empresari surer cassanenc més important del segle XX i de Joana Viader.
Va viure la seva infantesa i joventut a Reims, on es va educar en els valors de la República Francesa adoptant-ne els seus costums.
Residint a França, l'Angèle, va viatjar algunes vegades a Bescanó, al mas Viader i també a Cassà, on el seu pare l'enviava per conèixer i aprendre les característiques del món del suro, per familiaritzar-se amb el negoci i portar l'administració dels seus béns.
Durant la Primera Guerra Mundial, el seu pare la va enviar a Cassà, després que els alemanys destruïssin la fàbrica de Reïms. Aquest trajecte el va fer sola, creuant França durant tres dies amb la companyia d'una pistola fins a arribar a Cassà. Aquest èpic viatge en solitari des de Reims a Cassà de la Selva amb un cotxe i una pistola a la guantera ha estat novel·lat per l'escriptor i net de l'Angèle, Rafel Nadal en el llibre "Quan en dèiem Xampany".
Un cop a Cassà, l'Angèle va supervisar els treballs de construcció de la nova fàbrica a Cassà i va dirigir la gestió de l’empresa familiar a Catalunya. També va estar al capdavant de les obres de la casa dels Oller al carrer Marina i als anys trenta les de l'hotel Rocafosca, a la Fosca.
L'any 1918 es va casar amb Joaquim Nadal, també fill i net de tapers a Cassà. Després de formar una gran família amb en Joaquim, amb qui va tenir vuit fills, l'Angèle va cedir la direcció de la fàbrica de Cassà al seu marit, tot i que sempre va estar a la primera línia dels negocis familiars.
A partir del 1942 la família es va instal·lar a Can Nadal (actual Ajuntament de Cassà), residència que havia construït el seu sogre, Manel Nadal Carbó.
Indiscutiblement, l'Angèle va ser una dona avançada al seu temps, que sempre va demostrar el caràcter fort i emprenedor que li havia donat la suficiència econòmica per assegurar-se la independència personal. Era estricta, exigent amb tothom, pràctica i austera, intolerant amb els capricis i generosa en les coses realment importants.
L'any 1992 amb cent anys va assistir als actes de celebració del centenari de Francisco Oller.
Il·lustració de Marta Carreté.