Rosa Gispert i Mercè Soler
A finals de juliol de 1919 la Rosa Gispert “Rosita” i la Mercè Soler van ser acomiadades per l’empresa on treballaven, “Sitjas, Bigas y Cia”. El motiu de l’acomiadament és la reivindicació que encapçalen, una millora salarial per a totes les treballadores, aprenentes i oficiales de la fàbrica, que en aquell moment rebien un salari un 40% més baix que els homes que ocupaven el mateix lloc de treball.
El conflicte va arribar fins i tot als diaris de l’època, el dia 1 d’agost el sindicat “El Porvenir”, on elles estaven afiliades va publicar una crònica al diari “El Autonomista” explicant el conflicte i les represàlies que havien patit les treballadores per la seva reivindicació. Uns dies més tard, l’empresa “Sitjas, Bigas y Cia” responia a una carta oberta al “Diario de Gerona” defensant la seva postura.
L’any 1919 va ser clau en els moviments obrers de l’època, uns mesos abans s’havia produït la vaga de “La Canadenca” a Barcelona i la societat vivia uns moments convulsos, fruits de les reivindicacions històriques dels treballadors i treballadores de les fàbriques.
La Rosa Gispert i la Mercè Soler van representar la reivindicació d’una millora de les condicions de treball i van denunciar la desigualtat salarial, a tall d’exemple el sou dels homes era de 5,25 pessetes diàries i el de les dones per la mateixa feina de 3,75 pts.
Després de l’acomiadament de la Mercè i la Rosita, divuit dones operàries de la fàbrica es van declarar en vaga demanant la readmissió de les seves companyes i un agument salarial de 0,25 pessetes diàries. Aquell any les reivindicacions van anar escalant fins que a finals d’any l’ajuntament va haver d’intervenir com a mediador entre la patronal del suro i els sindicats obrers.
De les històries personals de la Rosita i la Mercè no va transcendir gaire informació, la Rosita Gispert va néixer l’any 1897, es va casar amb en Joan Parramón Olivé i va continuar treballant a la indústria surera, va morir l’any 1986. La Mercè va néixer a Cassà aparentment l’any 1906 però no tenim confirmació de les dades de la seva trajectòria després dels esdeveniments de 1919 tot i que podria ser que passés els darrers anys de la seva vida a Banyoles.
El que sí que sabem és que la influència de la seva lluita i les seves reivindicacions van inspirar a altres dones i van motivar canvis i unes millores laborals que encara són vigents avui en dia.
Il·lustració de Marta Carreté. Trobareu les biografies a cassa.cat/donesdecassa