Aminda Valls i Sabaté
L’Aminda va néixer a Cassà l’any 1905, filla del taper Josep Valls Poch, de jove va anar a viure amb la família a Alger, s’hi va estar vint anys i on va conèixer el filòsof Albert Camus, amb qui va preservar l’amistat tota la vida.
De tornada a Catalunya, va ser una membre destacada del Club Femení d’Esports de Barcelona, entitat pionera promotora de l’esport femení a Catalunya, que presidí entre 1935 i 1938 i des d’on impulsà sobretot la pràctica del bàsquet femení. Va ser també la primera dona membre del Comitè Català pro Esport Popular (1936), organitzador de l’Olimpíada Popular de Barcelona, de la qual en va ser secretària i també va ser la única dona membre del Comissariat de Cultura Física i Esports. Durant la Guerra Civil va treballar al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, com a secretària de Jaume Miravitlles. Durant aquella època, el Comissariat de Propaganda va ser un organisme molt innovador que va liderar les campanyes republicanes a la Guerra Civil, com la coneguda “Aixafem el feixisme”durant aquesta època també va ser locutora del programa de ràdio diari “Catalunya de cara al món”.
L’any 1938 va formar part de la delegació catalana al 30è aniversari de l’Esport Treballista Francès a París, per participar a les proves d’atletisme, el president Companys va acomiadar aquesta delegació quan marxava a París.
Va ser una persona avançada a la seva època, feminista i esportista, demòcrata i catalanista íntegre, que després de la guerra es va veure obligada a exiliar-se. Una vegada allà, juntament amb el seu company Josep Segarra, varen ajudar a trobar el fill discapacitat de Lluís Companys, del qual s’havia perdut la pista i que estava internat en un hospital psiquiàtric de Llemotges (França). Aminda Valls va formar part d’un cercle d’amistats catalanes, entre les quals hi havia l’escriptora Mercè Rodoreda. A França primer va residir a El Voló i després a París on va tenir cura del Secretariat del Casal de Catalunya a París i posteriorment es va dedicar al teatre. Va ser la primera actriu del Casal Català de París i va actuar a la Companyia del Théatre National Populaire que dirigia Jean Vilar a París. També va relacionar-se amb Albert Camús qui va recomanar a Aminda Valls com actriu a Jean Paul Sartre. Com a actriu de teatre professional a França va actuar en francès i en castellà, i interpretà sobretot obres de García Lorca. També fou actriu de cinema, amb interpretacions a “El salari de la por”, amb Ives Montand, “Les diabòliques” i “L’aurora”, amb Lucía Bosé.
Aminda Valls va morir a l’exili, a El Voló l’any 1960.
Il·lustració de Marta Carreté.