Pilar Vilaret i Puig
La Pilar Vilaret i Puig va néixer a Gunyoles l'any 1868 i va arribar a Cassà de la Selva amb dinou anys, quan es va fundar el col·legi Politècnic Cassanenc. Quan el pare va morir l'any 1901 ella va prendre el relleu al capdavant de l'escola, a partir d'aquell moment va incorporar innovacions pedagògiques, com la publicació d'un diari escolar "Ecos Juveniles" en el que l'alumnat i el professorat i escrivien articles. També va incloure les sortides i excursions dins el currículum formatiu de l'escola, que era mixta i laica. En aquell moment l'escola era un model progressista que considerava que la dona havia de rebre una bona educació.
Durant la seva època de directora de l'escola, l’any 1904 va crear la Junta Local d’Extensió Universitària, avalada pel rector de la Universitat de Barcelona, que organitzava xerrades de divulgació científica oberta als cassanencs i cassanenques i també va impulsar una caixa d'estalvis, gestionada pels propis alumnes per incloure l'administració bàsica de les finances com una part de l'ensenyament.
L'any 1910 finalment va marxar de Cassà per fer oposicions a l'Escola Superior de Magisteri a Madrid, a l'Escola Vilaret seguirà la seva doctrina la Teresa Pijoan i Pi, una altra figura destacada de l'escola, que hi serà fins a la seva mort l'any 1934.
A partir de 1910 la Pilar Vilaret va ser professora de dibuix a diferents Escoles Normal. Amb setanta anys, l'octubre del 1938 es va jubilar de la Normal de Barcelona com a professora de dibuix.
La figura de Pilar Vilaret estava vinculada a la revista Feminal on hi apareix citada en diversos treballs, també va influenciar a la pintora Lluïsa Botet, al regidor i empresari Enric Bota, a la mestra Anna Rubiés, (que posteriorment també va fer de mestre a Cassà) i al també professor Manuel Tolosà.
L’any 1936 es va proposar al ple de l’ajuntament de Cassà que les noves escoles públiques que s’estaven construint portessin el nom de Grup Escolar Vilaret en honor a la seva figura i la del seu pare, finalment aquesta iniciativa no va perdurar.
Il·lustració de Marta Carreté.