Dissabte s'inaugura el nou cicle de conferències de l'Arxiu, "Obrint el passat"
Fer i desfer. Memòria i vicissituds del gran retaule major de l’església de Sant Martí de Cassà de la Selva
El dissabte 20 de gener, s’inicia el nou cicle de conferències de l’arxiu titulat "Obrint el passat. Un recorregut pels documents de l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva".
El coordinador del cicle és Joaquim Carreras, llicenciat en història i cap de l’Arxiu del Consell Comarcal de la Selva qui diu en la introducció a aquest cicle que “sense documents no hi ha història” i aquesta frase resumeix el que es pretén: que per mitjà dels documents de l’Arxiu Municipal de Cassà es pugui recrear la història a partir de petites recerques que aniran construint el trencaclosques de la història de Cassà. I com continua dient Joaquim Carreras aquestes recerques són la base a altres recerques: “aquests documents obren les portes del saber, donen respostes però també noves preguntes. Que poden suggerir altres estudis d’interès que en la mesura que es desenvolupin aportin coneixement per entendre el present i pautes per encarar el futur”.
En aquesta primera conferencia es farà un repàs a les vicissituds per les que ha passat el retaule major de Sant Martí de Cassà de la Selva. La Guerra Civil espanyola va esborrar el rastre del passat monumental i artístic de l’interior de la majoria de les esglésies catalanes. Sant Martí de Cassà no en va ser un excepció i el gran retaule major, projectat per l’eminent escultor vigatà Pau Costa a principis del segle XVIII, va quedar reduït pràcticament a cendres pocs mesos abans que finalitzés la guerra. La voluntat de reconstruir-ne un de nou amb els pocs vestigis conservats, a imatge i semblança de l’original barroc, ens portarà a reflexionar sobre les noves directrius en l’ornamentació dels temples i sobre alguns elements singulars del parament moble de l’església de Sant Martí al llarg dels segles.
La conferència la impartirà Francesc Miralpeix, doctor en Història de l’Art i professor titular del Departament d’Història i Història de l’Art a la Universitat de Girona. És integrant del grup de recerca consolidat Art del Renaixement i del Barroc a Catalunya. Ha publicat nombrosos estudis sobre les manifestacions artístiques de l’època moderna, sobre el fenomen del col·leccionisme i sobre la destrucció i la salvaguarda del patrimoni artístic català. Forma part de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i és vocal de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns Culturals del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.
Amb aquest nou cicle es vol posar en valor la tasca dels arxius municipal que són els responsables de la custodia i preservació de la documentació; de tractar o descriure-la en inventaris i catàlegs i els que han de facilitar l’accés a la informació que contenen. El cicle consta de deu conferències a càrrec d’especialistes en els temes a tractar. A aquesta primer conferència li seguiran: El receptari cassanenc de Can Frigola: remeis, secrets, cuina i rebosteria, a càrrer de Pep Vila i Medinyà, el 10 de febrer; Projectes no realitzats i patrimoni perdut, a càrrec de Dolors Grau i Ferrando, el 16 de març; L’arribada de gent nova a Cassà. Del segle XVII al segle XX. Tres moments de la migració. Tres orígens: Occitània, Pirineu i Andalusia, a càrrec de Dolors Rubirola, el 13 d’abril; Governar un terme castral a finals del segle XIV. El cas de Cassà de la Selva a càrrec de Lluís Sales i Favà, el 18 de maig; Un jesuïta reclòs a Cassà de la Selva durant la Guerra Civil Espanyola: El P. Longí Navàs SJ i la recuperació del seu Herbari, a càrrec de Carles Burguera i Martin, el 21 de setembre; Obrerisme històric cassanenc a càrrec de Josep Lluís Òdena Rodríguez, el 19 d’octubre; Mestres de riera i d’estanys de la plana de La Selva, s. XIII-XIX a càrrec d’Elvis Mallorquí el 16 de novembre; Repressió dels treballadors públics durant el franquisme a càrrec de Núria Casellas i Noguer, el 14 de desembre.
Una de les novetats d’aquest nou cicle de conferències és l’organització d’activitats complementàries al voltant de cadascuna de les conferències, algunes de les quals comptaran amb la col·laboració del Grup de Recerca i Estudis Cassanencs (GREC). Així al final de la conferència d’aquest dissabte 20 de gener s’ha programat una visita comentada al retaule i li seguiran a les xerrades: tastets, exposicions, rutes, visites teatralitzades, tallers…
En el decurs de l’acte d’aquest dissabte també es presentarà la publicació digital de l’anterior cicle de conferències I després de la guerra, què? que es va desenvolupar del novembre del 2021 al gener del 2022. La presentació anirà a càrrec de Xavier Niell, coordinador deI cicle que va constar de vuit conferències: L’exhumació de la Tomba del soldat desconegut, a càrrec d’Ares Vidal; Cassà, any zero, a càrrec de Francesc Xavier Morales; Una gran pèrdua, l’exili del magisteri, a càrrec de Salomó Marquès; Les víctimes dels camps nazis, a càrrec de Jordi Pons; La societat hiperritualitzada, a càrrec de Josep Maymí; Les brigades internacionals i la batalla per Catalunya, càrrec de David Gesalí i David Íñiguez; les dones del franquisme, a càrrec d’Eva Pinyol i, finalment, l’Exili, de Jordi Gaitx. La publicació digital és accessible a la mateixa pàgina web de l’arxiu cassaarxiu.cat, a l’apartat publicacions.
Dia: 20 de gener
Hora: 11 h
Lloc: Sala de formació de can Trinxeria, al segon pis de la plaça de la Coma, número 16.
L'activitat és gratuïta, podeu reservar entrada a cassacultura.cat
