Celebrem el Dia Internacional de la Llevadora
Amb motiu de la celebració del dia Internacional de la Llevadora avui s'ha fet un petit homenatge a les llevadores, amb un acte davant del CAP Cassà, on es pot trobar un tòtem que recorda la vida d'una de les nissagues de llevadores cassanenques, l'Anneta Oliveras i la Lola Ribot.
Aquest tòtem forma part de la iniciativa "Dones de Cassà", un projecte que va protagonitzar les agendes del municipi l'any passat i que aquest any podem trobar a diferents punts del municipi, en format de tòtems que expliquen la vida d'unes cassanenques extraordinàries.
El dia de la llevadora és un esdeveniment promogut per la Confederació Internacional de Llevadores (ICM, per les seves sigles en anglès), té com a objectiu posar en valor la important tasca de les llevadores com a referents en la cura de la salut sexual i reproductiva.
Avui la regidora d'Igualtat, Ester Ayala, ha presentat aquest acte de reconeixement, acompanyada de la llevadora del CAP Cassà, Itziar Fernández; la vocal del Col·legi d'Infermers i Infermeres, Marta Figueras; la Dolors Rubirola Sitjas, llicenciada en Història i membre del GREC, l'Annita Vidal Ribot, filla de la Lola Ribot i neta de l'Anneta Oliveras, l'alcalde, Pau Presas, amb regidors i regidores de l'Ajuntament.
Anneta Oliveras i Lola Ribot, nissaga de llevadores
Aquestes dues dones van formar part d’una nissaga de llevadores que van ser essencials per a moltes de les mares que tingueren els seus fills a casa. Són dos noms propis, mare i filla, però podríem afegir una vintena més de predecessores i successores, que van exercir la seva professió a Cassà, per fortuna de les mares i els nadons de l’època. L’Anneta Oliveras va néixer a Quart d’Onyar, l’any 1863 i es va treure el títol de llevadora l’any 1893, amb 30 anys, a la Universitat de Barcelona, gràcies a la influència el Dr. Narcís Cruzet. Va exercir a Cassà a partir de 1894 i fins al 1935. La va rellevar la seva filla, la Lola Ribot, que va néixer a Cassà l’any 1904 i es va matricular a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on va obtenir el títol de “Matrona”, com es deia en aquell moment, l’any 1927. Mare i filla van treballar juntes a partir de llavors i fins que l’Anneta es va retirar l’any 1935. Poc després va començar la Guerra Civil i durant els anys de guerra, la Lola Ribot va continuar treballant, tot i que els naixements es van reduir.
Amb el nou govern de la dictadura, els ajuntaments van rebre ordres de manifestar-se sobre l’actuació dels seus ciutadans en el període de guerra i, concretament, van nteressar-se sobre la llevadora. En aquell moment les llevadores encara eren considerades unes dones avançades per l’època. Per sort per a la Lola Ribot, es va emetre un informe favorable sobre ella i va poder continuar exercint la seva professió. La feina de les llevadores sovint no tenia horaris. Com a anècdota, se sap que a la Lola Ribot li agradava molt el cine i cada diumenge s’asseia a la mateixa butaca del cine de la Coma, de tal manera que l’acomodador ja sabia on podia trobar-la en cas d’urgència, i de nits era el sereno qui també corria a avisar-la i fins i tot, l’agutzil. La Lola va morir jove, amb 50 anys, víctima d’un càncer. El funeral va ser multitudinari per l’estima que se li tenia.
Trobareu totes les biografies i la localització dels tòtems a cassa.cat/donesdecassa