I després de la Guerra què? L’exhumació de la tomba del soldat desconegut

IV cicle de conferències de l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva

Aquest dissabte dia 13 de novembre, a 2/4 de 12 del migdia, comença un nou cicle de conferències organitzat per l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva i que aquest any i degut a la Covid 19 ha canviat d’ubicació i es desenvoluparà al local del Casal de Jubilats en el carreró d’Anselm Clavé.

 Ja són quatre les edicions del cicle de conferències. Per aquest any i sota el títol de I després de la guerra què? els  conferenciants desenvoluparan diferents temes a l’entorn del franquisme que varen afectar de ple el poble de Cassà i que sovint resten orfes d’investigadors en els prestatges dels arxius i ocults en la memòria oral.

La primera conferència porta per nom L’exhumació de la Tomba del Soldat Desconegut i estarà a càrrec d’Ares Vidal, membre de l'equip del Pla de Fosses, i qui va participar activament en la preparació prèvia, excavació, exhumació i estudi posterior de les restes localitzades a la tomba del soldat desconegut.

En aquesta xerrada es presentaran els resultats de l’excavació arqueològica de la fossa del camí de cal Porrer Vell, també anomenada la Tomba del Soldat Desconegut, a Cassà de la Selva (el Gironès). Es tracta d'una intervenció que es dugué a terme entre el 30 d'agost i el 8 de setembre de 2017, en al marc del "servei de localització, recuperació i anàlisi antropològica i genètica de restes òssies humanes de la Guerra Civil i la dictadura franquista", promogut i gestionat per la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Les dades prèvies a la intervenció semblaven indicar que la fossa albergava les restes d'un soldat, mort entre els dies 3 i 4 de febrer de 1939, coincidint amb l’enretirada de les tropes republicanes i l’avançament de l’exèrcit rebel en direcció a Girona. Sembla ser que el soldat es trobava atrinxerat en un posició des d'on divisava la carretera que ve de Llagostera, però fou abatut d'un tret i morí, quedant les seves restes inertes vora el camí, fins que, 9-10 dies després de la mort, algú anònim el traslladà fins a un camp ubicat sobre el marge sud-oest del camí i li donà sepultura. Des d'aleshores, la tomba fou objecte d'ofrenes i veïns anònims de la localitat s'encarregaren durant 80 anys de tenir-ne cura, mantenir-la neta i amb flors. Sobre el bàndol i l'origen del soldat, la versió més extesa dins de la memòria col·lectiva és que el finat podria ser un brigadista internacional.

Durant la xerrada es presentaran els antecedents històrics i documentals d'aquest cas que portaren a prioritzar aquesta intervenció dins la llista de localitzacions del mapa de fosses; s''exposaran les conclusions derivades de la recerca efectuada, tant per les restes humanes recuperades, com pels objectes associats; s'aprofundirà en el context històric i els fets que envoltaren la mort d'aquest soldat i s'exposaran els casos concrets de dos possibles candidats per a la identificació genètica de les restes, el txec Pavel Antos i el croat Josip Mufic, i els resultats obtinguts fins ara de l'estudi de l'ADN.

Ares Vidal es llicencià en història per la Universitat de Lleida el 1999 i es dedica des d'aleshores a la recerca arqueològica. Forma part del Grup d'Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida i ha participat en la recerca de jaciments arqueològics de primer ordre com la Fortalesa dels Vilars d'Arbeca (les Garrigues), l'assentament de l'edat del bronze de Minferri (Juneda, les Garrigues) o la ciutat portuària de Lattara/Lattes (l'Erau, Llenguadoc-Rosselló, França). El 2008, juntament amb l'Andreu Moya, l'Oscar Escala i l'Enric Tartera, va crear Iltirta Arqueologia, una empresa dedicada

a la gestió, difusió i investigació del patrimoni arqueològic i cultural, realitzant treballs de naturalesa diversa: projectes d’intervenció preventiva sobre el patrimoni arqueològic, catalogació del patrimoni cultural (arqueològic, arquitectònic i etnogràfic), consolidació i restauració de restes arqueològiques (mobles i immobles), confecció i avaluació de projectes culturals, didàctica de l’arqueologia, foment del turisme cultural o museïtzació del patrimoni cultural són algunes de les tasques desenvolupades per l'empresa. Els treballs efectuats per Iltirta Arqueologia agafen un ventall cronològic molt ampli: des d'excavacions prehistòriques, passant per totes les èpoques posteriors, fins a intervencions sobre el patrimoni etnològic o localitzacions associades amb la guerra civil espanyola.

Justament lligat amb la guerra civil, el juliol de 2017, Iltirta Arqueologia va ser l'empresa adjudicatària guanyadora del concurs de licitació del "servei de localització, recuperació i anàlisi antropològica i genètica de restes òssies humanes de la Guerra Civil i la dictadura franquista", promogut i gestionat per la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, concurs que va tornar a guanyar el 2020 i gràcies als quals l'equip d'Iltirta ha pogut dur a terme excavacions de fosses de la guerra civil per tot el territori català. Les intervencions efectuades han estat variades i nombroses: des de la realització d'actuacions arqueològiques a les fosses més grans excavades fins ara a Catalunya, com és el cas del Mas de Santa Magdalena a Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre) amb 177 individus exhumats, el Soleràs (les Garrigues) amb 127 desapareguts o Pernafeïtes (Miravet, Ribera d'Ebre) amb 99 individus més; fins a l'exhumació de soldats enterrats en fosses individuals, com és el cas que ens ocupa, la tomba del soldat desconegut (Cassà de la Selva, Gironès).

L’última conferència que s’impartirà aquest 2021 serà Cassà. Any zero, a càrrec de Francesc Xavier Morales, l’11 de desembre de 2021. L’any 2022 començarà amb la xerrada Una gran pèrdua, l’exili del magisteri, a càrrec de Salomó Marquès (el 15 de gener). I continuarà amb Les víctimes dels camps nazis, a càrrec de Jordi Pons (el 12 de febrer); La societat hiperritualitzada, a càrrec de Josep Maymí (el 12 de març); Les brigades internacionals i la batalla per Catalunya, a càrrec de David Gesalí i David Íñiguez (el 16 d’abril); Les dones del franquisme, a càrrec d’Eva Pinyol (el 14 de maig). L’última conferència del cicle portarà per títol Exili i repressió i estarà a càrrec de Jordi Gaitx i Pilar Francès (l’11 de juny).