Acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya
Aquest matí ha tingut lloc la celebració institucional de la Diada Nacional de Catalunya, al pati de Can Nadal.
L'acte ha començat amb la hissada de la senyera, la Jove Orquestra de Cassà ha interpretat "El cant de la senyera" davant les autoritats presents, l'alcalde, Robert Mundet, acompanyat dels regidors i regidores del consistori, Margarida Bou, la jutgessa de pau, a més de la Policia Local de Cassà.
Tot seguit , han tingut lloc els parlaments de l'alcalde, i dels regidors Martí Vallès i Marià Montsunyer, en representació dels tres partits polítics que formen el ple municipal. La Jove Orquestra ha posat l'acompanyament musical que ha finalitzat amb la interpretació de l'himne nacional de Catalunya, "Els Segadors".
Discurs de l'alcalde per l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya, 2022.
Bon dia a tothom, autoritats, veïnes i veïns.
Un any més celebrem la nostra Diada Nacional amb la mirada posada en la voluntat d'aconseguir un futur molt més prometedor que l'actualitat. El que tenim a dia d'avui no és la que volem per les generacions que ens segueixen. Estem veient com la inflació creix, els preus es disparen, les desigualtats s'incrementen, la bretxa digital separa generacions i sectors socials, l'habitatge ha passat a ser la preocupació principal de joves i no tan joves, les empreses pateixen i l'economia mundial està passant per una situació molt crítica. Ens afecta a tots i entre tots ens n'hem de sortir. Com a societat som davant de molts reptes que haurem d'abordar i proposar solucions a curt termini.
Les circumstàncies de la Covid han alterat la realitat social, econòmica, mediambiental i política del nostre país. I encara més la realitat diària de tots nosaltres: teletreball, confinament, conciliació, precarietat laboral, nous hàbits de consum, noves necessitats socials que han impactat de ple en el dia a dia de les nostres famílies... el món local, els ajuntaments, han de liderar la resposta a tots aquests reptes des de la proximitat i la coneixença de les necessitats reals dels ciutadans.
Per altra banda, volem ser una nació normal i no se'ns permet decidir el nostre futur de manera independent. Ho vàrem intentar l'1 d'octubre del 2017 i les conseqüències encara les estem pagant amb persecució i repressió judicial. I qui digui que ens ho inventem menteix. Ells mateixos, polítics, policia i estament judicial, han creat aquest gran monstre, que va en contra de tot el que ve de Catalunya.
L'última peripècia coneguda, per no dir-ho d'una altra manera, són els diversos intents d'infiltració de la Policia Nacional en organitzacions juvenils independentistes o l'operació Pegasus, que espiava a tort i a dret. El ministeri de l'Interior les justifica i les qualifica de "legítimes, idònies i oportunes". La perversitat no té límits. Ens identifiquen com extremistes identitaris, excloents i violents, però ells estan donant una imatge de país barroer, corrupte, manipulador, amb un estament judicial retrograda i sense cap mena de moralitat. Continuen actuant fora de la llei dins d'una democràcia a precari. Si per alguna cosa ens hem caracteritzat des de fa molts anys és pel nostre pacifisme i també per l'alt grau de mobilització. En contra hi tenim tots els mitjans que disposa l'Estat, sense cap escrúpol.
Malauradament el dret a l'autodeterminació, el dret a la llibertat d'expressió i el dret al lliure pensament són portes que mai s'han obert del tot en aquest país. Acumulem ja molts segles de demostracions reiterades de com solucionar l'encaix amb Espanya sense cap avenç. Continuem sense rebre el respecte per aconseguir allò que volem ser: una nació amb els drets que pertoquen i que siguin reconeguts en els tractats internacionals. L'Estat espanyol no té cap voluntat de negociar, i el seu ordenament jurídic està totalment blindat perquè no es pugui fer un altre referèndum.
Aviat farà cinc anys d'aquell Primer d'Octubre que ens va fer triomfants, que ens va mostrar la millor versió que tots, junts, som capaços d'oferir. Més enllà del patiment, de la repressió, de la presó i de l'exili que hem patit i patim encara, aquell Primer d'Octubre és, sobretot, la fita clara d'una victòria sense pal·liatius d'una societat cívica, pacífica i democràtica que va dir prou a la dependència espanyola i un sí contundent a esdevenir un nou Estat europeu.
Ho vam tenir a tocar però no va ser possible. Des d'aleshores ens han volgut vendre que l'objectiu que perseguíem ha anat quedant diluït amb el temps i que cada vegada hi ha menys suport a tot el moviment independentista. Segur que hi va haver i hi ha hagut desencís i frustració però tinc la certesa que el moviment és ben viu i estem molt lluny encara de la pantalla que tot ha quedat en un no res.
Tenim clar que ningú ens farà cap regal ni ens posaran cap catifa vermella per demostrar bona voluntat per escoltar totes les reivindicacions que s'aproven des del nostre Parlament. Ens ho hem de guanyar com a poble i com a nació. I això ens porta a no defallir. Hem de ser tossudament intransigents en les nostres reivindicacions i ens hem d'autoexigir més perseverança.
El 2017 vam plantar una nova llavor. Ens vam sumar i vam poder comprovar la dura resposta a les nostres demandes. Sabem més que ningú, per l'experiència rebuda, que no serà ni fàcil ni ràpid, però hem de ser, quants més millor, per sortir d'aquest autonomisme asfixiant. No ens podem permetre el luxe de quedar diluïts en un país de "cafè per a tothom" que no respecti el desenvolupament econòmic, la llengua i les institucions pròpies de Catalunya. Sóc dels que creu que val la pena treballar per crear una nova oportunitat.
No podem deixar que tota la feina feta, tots els anys de lluita, mobilització, organització i preparació quedin enterrats per les renúncies i l'anar fent. Aquest Onze de Setembre i tots els que vinguin hem de fer públic el nostre anhel de llibertat i per un futur digne de la nació catalana. Si volem arribar a bon port, hem d'anar tots a la una i fer les renúncies que calgui en els nostres plantejaments per facilitar una àmplia entesa que ens porti cap a la República.
Fa 5 anys vam decidir que no ens conformaríem a sobreviure, sinó que volíem viure amb dignitat i llibertat. Res ha canviat perquè ens hàgim de desdir d'aquella decisió majoritària, més aviat han augmentat les raons de resistir, de mantenir la posició i no fer concessions.
Més enllà de les veus i dels accents de cadascú pronunciats des de tots i cadascun dels racons del país, més enllà de les legítimes i necessàries diferències que ens configuren com una societat rica i diversa, ens uneix un desig de llibertat col·lectiva, d'independència, que sabem que només podrem materialitzar des de la unitat i amb la tossuda determinació que junts hem demostrat que sabem fer possible.
Per tantes generacions que ens han precedit i per totes les generacions que ens seguiran, coneixem i estimem el nostre passat, som conscients de les oportunitats del nostre present i tenim clar que el millor futur només el construirem tots junts.
Visca Cassà de la Selva i Visca Catalunya lliure.
Robert Mundet i Anglada
Alcalde de Cassà de la Selva.
Diada Nacional de Catalunya 2022