Memòria Democràtica recorda al soldat desconegut amb una placa al cementiri de Cassà de la Selva
El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, està instal·lant plaques als cementiris on hi ha enterrades persones recuperades de fosses de la Guerra Civil. Són plafons amb informació sobre les víctimes, el context històric de les fosses i les intervencions arqueològiques. L’objectiu és senyalitzar els cementiris i deixar constància dels fets.
Inauguració de la placa de Cassà de la Selva
Aquest diumenge 11 d’octubre s’ha inaugurat el plafó de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica que recordarà les intervencions en fosses comunes. L’acte ha estat presidit pel sr. Robert Mundet, alcalde de Cassà de la Selva, la sra. Gemma Domènech, directora general de Memòria Democràtica, i el sr. Jordi Font, director del Memorial Democràtic.
El soldat desconegut de Cassà
A finals de gener de 1939, un soldat republicà va morir a Cassà de la Selva com a conseqüència dels enfrontaments que hi va haver al municipi entre les tropes republicanes i les franquistes. El soldat, que probablement era membre de les Brigades Internacionals, va ser mal enterrat a la cuneta del camí de Porrer Vell, a prop de Cal Porrer, a l’est del nucli urbà de Cassà de la Selva. Més endavant, el cos va ser enterrat al marge del camí, sota un túmul de pedres amb dues creus de ferro.
L’any 2017, la Generalitat de Catalunya va realitzar una intervenció arqueològica a la tomba, en el marc del Pla de Fosses. S’hi van recuperar les restes d’un home d’entre 30 i 40 anys que presentava un orifici d’un tret de bala al crani. També s’hi van recuperar les restes d’una gorra amb la insígnia de tinent de l’exèrcit republicà, sabates, botons, gafets i un carregador de bales.
El perfil genètic de les restes del soldat va ser contrastat amb el dels familiars de dos brigadistes internacionals morts en combat a la zona. No obstant, no se’n va poder establir cap coincidència genètica de parentesc. Per aquest motiu, les restes no identificades del soldat van ser inhumades al cementiri de Cassà de la Selva.
Pla de fosses
El Pla de fosses és el programa del Govern que des de 2017 planifica i prioritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. El Pla ha possibilitat l’obertura d'una trentena de fosses i la recuperació d’unes 300 persones.
D’aquestes, vuit han estat identificades amb el Programa d’identificació genètica, que és el sistema que disposa d’una base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades en fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha coincidència genètica.
Prioritat: les dades genètiques de les restes
El Programa d’identificació genètica disposa actualment d’unes 2.000 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 200 perfils genètics de restes de fosses. El Departament de Justícia es marca com a prioritat l’extracció de dades genètiques de les restes que encara no s’han analitzat. Es tracta d’un procés complex i car. Cada extracció d’ADN d’un individu d’una fossa té un cost aproximat d’uns 1.000 euros.
En canvi, la donació d’ADN per part de familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és l’encarregat d’extreure la mostra del frotis bucal.
A Catalunya hi ha 517 fosses de la Guerra Civil documentades, amb una xifra estimatòria de 20.000 persones enterrades.
