200 alumnes de Cassà de la Selva recullen i planten 261 suros per recordar el primer taper reconegut en el municipi

Aquest 12 de març, uns 200 alumnes dels centres escolars del municipi han portat a terme una plantada de 261 alzines sureres a Cassà de la Selva. L’acte ha volgut recordar el primer taper reconegut en el municipi de Cassà, que data de l’any 1760 i també donar visibilitat a una indústria molt important en el nostre municipi, com és la surera.

A l’acte institucional hi han participat el Sr. Robert Mundet, alcalde de Cassà;  el Sr. Pau Presas, vicepresident primer de la Diputació de Girona i president del Consorci de les  Gavarres; la Sra. Elisabet Sánchez, directora dels Serveis Territorials d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya a Girona;  la Sra. Pilar Aliu, consellera de Medi Ambient del Consell Comarcal del Gironès  i  el Sr. Albert Hereu, director de l’Institut Català del Suro.

També han assistit a l’acte, la Sra. Anna Serra, vicepresidenta AECORK, el Sr Guillem Genover, en representació de RETECORK, empresaris surers del municipi i les direccions i alumnes de les escoles Puig d’Arques, Aldric, la Salle Cassà i la Llar d’Infant Municipal Taps.

Aquesta plantada ha estat possible gràcies a la col·laboració del Consorci de les Gavarres, les ADF i les escoles Aldric, La Salle Cassà, Escola Puig d’Arques i la Llar d’Infants Municipal.

Per què 261 suros?

Aquest projecte va néixer per donar el tret de sortida a la Fira del Tap i el Suro de l’any passat. Els alumnes dels centres escolars del municipi  van recollir les glans i van plantar i cuidar 261 suros.  A causa de la pandèmia, es va decidir ajornar aquest acte i celebrar-lo el 2021. Aquestes alzines sureres han servit per commemorar els 261 anys que fa que Cassà de la Selva té constància del primer taper.

Va ser Francisco Malavila i Marranxa, que en el seu casament amb Rosa Viallonga Plana, el 7 de maig de 1760, va fer constar en el full parroquial que el seu ofici era ‘jove taper’.

L’any 1851 a Cassà de la Selva ja hi havia 10 empreses sureres segons consta a l’Arxiu Municipal.

Indrets on s’han plantat aquests suros

La plantació s’ha fet en diferents indrets del municipi. A cada un d’aquest llocs hi ha anat una escola diferent, i a Can Vilallonga, hi havia una representació de tots els centres que hi han participat.

• Als terrenys de Can Vilallonga, lloc on s’ha fet l’acte institucional (150 arbres)
• Al polígon industrial El Trust, a la carretera que va fins a Sant Feliu (54 arbres)
• A la plaça Xesco Boix (3 arbres)
• Al parc del carrer Francesc Macià (54 arbres)

Plantació i fertilització

La plantació d’aquests arbres s’ha fet amb la col·laboració de l’empresa d'Inserció Idària, que utilitza el carbonet fertilitzant,  un nou producte que afavoreix la fertilització de les plantes i ajuda a filtrar el reg per assegurar al màxim la supervivència dels plançons.

El biochar és un carbó vegetal que s’obté a través de la carbonització o escalfament de materials orgànics naturals (residus forestals, cultius, estelles de fusta, fems) a altes temperatures per un procés conegut com piròlisi. Aquest producte s’afegeix al sòl per a millorar-ne les propietats.

Indústria surera i el canvi climàtic

La indústria surera està estretament lligada a la terra. Promovent la reforestació del bosc amb suros treballem per assegurar la preservació d’ecosistemes mediterranis característics de les Gavarres i la pervivència de les explotacions forestals tradicionals d’aquesta zona.

Aquestes 261 alzines sureres que s’han plantat avui generaran 195,75 tones de CO2 absorbides al llarg de tota la vida dels arbres.

Amb la mirada posada en un futur ple de reptes com el canvi climàtic, la implicació dels nens i les nenes del poble sens dubte fa que la iniciativa guanyi també un sentit didàctic i emocional, i contribuïm a transmetre la idea que el futur es basa en el respecte a la natura i les tradicions sostenibles.

El suro és un producte natural que fixa el diòxid de carboni a l’atmosfera i contribueix per tant a reduir els gasos d’efecte hivernacle, la causa principal del canvi climàtic. S’estima que les suredes retenen fins a 14’7 milions de tones de CO2 anuals. (Cork Information Bureau | 2019).

Les suredes i els seus beneficis

Les suredes aporten beneficis ambientals directes i indirectes per la societat, ja que el benestar de la humanitat depèn dels ecosistemes i dels múltiples béns i serveis que proporcionen, com ara els aliments, l’aigua, els combustibles o la protecció. Es calcula que el valor real de les suredes a Catalunya és de 4.500 euros per hectàrea cada any, dels quals els productes i aliments del bosc representen un 13%, els serveis culturals un 14% i els serveis de regulació un 73% (“El valor dels serveis ambientals de les suredes a Catalunya”, Fundació Institut Català del Suro 2013).

El bosc d’alzines sureres contribueix a la preservació de la biodiversitat i a la supervivència de moltes espècies de fauna autòctona. També són un embornal de CO2, tenen una gran resistència al foc, contribueixen a l’aprofitament forestal sostenible, ofereixen un producte natural, reciclable i renovable com el suro, contribueixen al foment de l’economia circular i són una barrera contra la desertificació.

Cassà, territori surer

Cassà de la Selva és una vila surera del Gironès situada en un entorn natural privilegiat dintre de l’espai protegit del massís de les Gavarres.  Com a la majoria dels territoris surers de la Mediterrània, existeix un urbanisme peculiar associat a una arquitectura modernista excepcional que va néixer durant l’època de la puixant indústria surera del segle XVIII. Aquest sector econòmic també va donar lloc a una cultura singular vinculada a una gastronomia pròpia i a la música, l’element d’oci per excel·lència dels tapers. Com es pot veure actualment, la indústria surera ha deixat una empremta singular a la vila de Cassà.

Recórrer el món del suro arbre fins al suro tap és possible a Cassà i és un repte per a qualsevol visitant del municipi. Es tracta d’un viatge múltiple, intens, ric en sensacions, que portarà, finalment, al coneixement de la diversitat del sistema. El viatge comença al bosc, a les Gavarres, amb les alzines sureres i la pela de la seva escorça. D’allà continua a les empreses transformadores de la matèria primera en tap. Finalment acaba en un bon restaurant on se servirà un vi que tindrà com a guardià el tap, un tap fet a Cassà.