Manifest amb motiu del Dia Mundial de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina

Manifest

La mutilació genital femenina (MGF) és una pràctica que atempta contra la integritat física i moral de les dones. Es tracta d'una forma de masclisme que pretén desposseir les dones del seu dret al plaer i dominar els seus cossos. Recalquem la seva condició de violència masclista, ja que sovint la MGF és tractada des del fonamentalisme com una qüestió merament cultural.

La MGF es considera de manera universal com una violació dels drets humans. Es calcula que 200 milions de dones i nenes, que viuen i avui dia, han estat sotmeses a aquesta pràctica a diversos països d'Àfrica, Orient Mitjà, Àsia Central i algunes comunitats d’Amèrica Llatina. Estudis recents estimen que dos milions addicionals de nenes poden estar en risc de patir la pràctica arran de l'impacte de la Covid-19. Els índexs generals de MFG també estan en augment a causa del creixement de la població mundial.

Les seves conseqüències a la salut física i mental de les dones s'han demostrat desastroses. Les afectacions més evidents inclouen les hemorràgies, la propensió a sofrir infeccions, el xoc sèptic, la retenció i incontinència urinària, còlics menstruals intensament dolorosos, disfunció sexual, complicacions al part, entre altres. A nivell psicològic, les dones que han estat sotmeses a la MFG experimenten depressió, ansietat, manca d'autoestima, sentiment de sentir-se incompletes, dificultats per gaudir de les relacions sexuals, entre d'altres.

Les diferents entitats i organitzacions ens unim per denunciar que desgraciadament la MGF continua essent un problema de salut pública. Exigim que els països practicants elaborin les lleis pertinents i que es mobilitzin els recursos necessaris per dur a terme un treball de sensibilització. Tot i que en alguns països s'han produït avenços importants, encara observem grans desajustos a les actuacions perquè es respectin les lleis que prohibeixen l'exercici de la pràctica. Avui dia es continua practicant la MFG clandestinament per evitar les conseqüències penals legislades.

La lluita contra aquesta forma de violència de gènere la reivindiquem també al nostre país, una terra on viuen milers de persones procedents de països on es practica la MFG. L'any 2002, per encàrrec del Parlament de Catalunya, es va elaborar per primera vegada un protocol d'actuació amb la finalitat de prevenir la pràctica de la mutilació i protegir totes aquelles nenes que podrien estar en risc o víctimes. Malauradament, aquest protocol no reflecteix les necessitats de les comunitats migrants, ja que reflecteix dinàmiques racistes i estigmatitza les comunitats practicants. El protocol preveu la persecució punitiva dels progenitors de les nenes que hagin estat mutilades, fins i tot les que arriben a Catalunya mitjançant un procés de reagrupació familiar. La llei no reconeix que les mares d'aquestes nenes són també víctimes de la mateixa pràctica i, per tant, les criminalitza. L'experiència ens demostra que les lleis no sempre protegeixen qui han de protegir, i això és un fet que hem presenciat al llarg dels anys amb les normatives i les lleis que s'han elaborat en matèria de violència de gènere.
Reconeixent la bona voluntat que hi ha darrere de l'elaboració d'aquest protocol i la importància que hi hagi mesures legals per lluitar contra aquesta pràctica, les diferents entitats i organitzacions volem remarcar la importància de considerar el paper de les comunitats migrants a l'hora de prendre decisions sobre qüestions que els afecten directament. És hora d'abandonar la mirada paternalista i la infantilització dels col·lectius migrants. Els reptes que afronta actualment el protocol tenen molt a veure amb aquestes lògiques d'exclusió des de les quals es pretén generar canvis al si de les comunitats migrants sense tenir en compte, com a essencials, les seves experiències, demandes i necessitats.

Per avançar cap a l'erradicació de la MGF, és fonamental la participació integral de les diferents comunitats practicants. És hora de treballar per assegurar-ne la presència als espais de decisió i que es reconegui la professionalitat de les tasques que desenvolupen, sense la qual no seria possible dur a terme aquesta lluita.

A més d'expressar les nostres exigències, som aquí per articular també una sèrie de propostes que volem que siguin preses en consideració per les autoritats.

1. Proposem la professionalització i valorització del treball que realitzen les diferents persones, organitzacions i entitats en les tasques de sensibilització, prevenció i intervenció en matèria de MFG.
2. Creiem necessària l’adopció d’un enfocament intersectorial que tanqui en compte les diferents violències que pateixen les comunitats practicants. La prevenció, protecció, formació, assistència integral i la reparació són essencials per acompanyar les dones i nenes víctimes de la MGF. Cal un enfocament lliure d'estigmes, racisme i revictimització. A més, és important la formació dels professionals de la integració social i la salut en col·laboració de les entitats socials conformades per persones de la comunitat practicant, ja que són les que coneixen major aquesta problemàtica.
3. Vetllar per la protecció i el suport a nenes i dones víctimes des dels àmbits de la salut, l’educació i el treball, oferint Serveis que puguin pal·liar els danys psicològics i traumàtics que aquestes pràctiques ocasionen.
4. Insistir perquè els països practicants reconeguin la situació de vulneració de drets humans a dones i nenes, traslladant l'obligatorietat de frenar aquestes pràctiques que ja condemnen la majoria d'organitzacions a escala mundial. El dia 6 de febrer Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, ens reunim per reivindicar i revalorar el Treball que es realitza dia a dia per erradicar aquesta pràctica i sobretot per recordar que la lluita continua.

Entitats signants:

Associació Legki Yakaru, Jokkere Edam; Adis Senegal; Metges del Món; Afrofemkoop; Hu’Yu projects; Nou Sol, Ass. Xangara, Sagoe Olot; Hacama; Dones de Guinea; Amics de Boulimbou; Kakolum; Valentes i Acompanyades; Amunt i Crits; Xarxa de Migració, Gènero i desenvolupament Rmgd; Diverses 8M; Ass. Casumai/ ass. Oudiodial; Moviment AfroBanyolí Social; Associació Grup de Dones Unides; Xarxa SAI; AfroDjembé; Velingara Ma Fierté; Casa de Mali; African Warriors; Afro Alamuta; Tanz der Kulturen; La teva casa a Àfrica; Teyak Eulek; Federació d’Associacions Malianes de Catalunya; Grup Som Antiracistes; Ass.Humane Jike.