El soldat desconegut de Cassà de la Selva descansa finalment en un nínxol del cementiri municipal
El soldat desconegut de Cassà de la Selva (Gironès) descansa finalment en un nínxol del cementiri municipal. Ha estat enterrat aquest dijous al matí, vuitanta anys després de la seva mort. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha presidit el funeral, acompanyada de l’alcalde de Cassà de la Selva, Martí Vallès, i d’altres autoritats.
D’acord amb la Llei de fosses, “les restes de les persones que no siguin reclamades ni identificades han de ser inhumades en el cementiri corresponent al terme municipal en què es van trobar”. En aquest cas, es tracta de l’individu recuperat de la tomba del soldat desconegut, situada al marge del camí del Porrer Vell, a Cassà de la Selva. És un home que va ser enterrat al febrer de 1939 i exhumat l’any 2017 gràcies al Pla de fosses. La seva identitat, però, continua sent un misteri.
El Programa d’identificació genètica ha descartat que es tracti del brigadista txec Pavel Antos o del brigadista croat Josip Mufic, dos possibles sospitosos de ser el soldat desconegut. Familiars d’aquests dos homes van adreçar-se a l’Ajuntament de Cassà l’any 2014 perquè creien que les restes podrien correspondre als seus avantpassats, però el creuament de les dades genètiques ha resultat ser negatiu.
La tomba del soldat desconegut
La Direcció General de Memòria Democràtica, organisme que actualment depèn del Departament de Justícia, va excavar la tomba del soldat desconegut entre l’agost i el setembre del 2017. Segons l’informe arqueològic, les restes trobades corresponen a un oficial republicà que hauria mort els dies 3 o 4 de febrer de 1939, coincidint amb la retirada de les tropes republicanes i l’avançament de l’exèrcit rebel. L’home va morir d’un tret al cap que va rebre des del darrera. Es podria tractar d’un brigadista internacional que va decidir continuar lluitant per la causa republicana els últims mesos de la Guerra Civil en comptes d’abandonar el país.
El seu cos hauria quedat estès al terra durant uns deu dies, fins que algú el va enterrar al marge del camí del Porrer Vell, on s’hi ha estat durant gairebé 80 anys. La tomba, encara intacte malgrat que el soldat ja no hi és, esta formada per un túmul de pedres i presidida per dues creus de ferro. Els veïns del poble han cuidat el lloc al llarg dels anys i sempre hi han deixat flors.
Pla de fosses
El Govern va posar en marxa el 2017 el Pla de fosses, que estableix i prioritza un calendari d’excavacions amb l’objectiu de contribuir a la recuperació de la memòria democràtica. A Catalunya hi ha 517 fosses localitzades i se n’han obert 42, 17 de les quals l’últim any i mig, a partir del Pla de fosses.
El Programa d’identificació genètica ha identificat cinc víctimes
El Programa d’identificació genètica, que complementa el Pla de fosses, compta amb una base de dades on hi ha perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de les restes humanes localitzades en fosses. Si hi ha coincidència genètica, la víctima pot ser identificada.
El sistema ja ha permès identificar cinc persones recuperades de fosses de la Guerra Civil i el franquisme: Elio Ziglioli de la fossa de Castellar del Vallès i Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir i Josep Moles de la fossa del Soleràs. En cas d’identificació, el Govern retorna les restes a les families.
Només 2.000 mostres d’ADN de familiars vius
Les persones amb familiars desapareguts durant la Guerra Civil o la dictadura que vulguin fer-se la prova d’ADN s’han d’inscriure primer al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron es fa càrrec de l’estudi genètic a partir de mostres de frotis bucal. Després incorpora els resultats a la base de dades per creuar-ne els resultats amb el perfil genètic de les restes enterrades a les fosses. El Cens de persones desaparegudes compta amb gairebé 6.000 casos inscrits. D’aquests, només uns 2.000 han donat una mostra genètica. La donació de mostres d’ADN és gratuïta i és clau per poder identificar les restes de fosses comunes.