Page 61 - Festival Càntut 2024
P. 61

“La gent coneixia la
                                                   majoria de cançons
                                                  d’haver-les cantat en
                                               tavernes i festes populars”







                                              tres. I en començar a voltar pels po-
                                              bles, se’ns acostava la gent dient-nos:
                                              “I  aquesta,  que  la  coneixeu?”.  I  així
                                              vam anar ampliant el repertori. N’hi
           tre de Terrassa, on jo també impartia   havia de repetides, però amb lletres
           classes i un grup d’alumnes entusias-  lleugerament diferents. Teníem can-
           tes s’hi va apuntar. Pensàvem en una   çons de tots els Països Catalans i fins
           coral seriosa, que cantés amb quali-  i tot en vam incorporar de castella-
           tat cançons marranes, com qui canta   nes. El criteri era que fossin populars
           temes molt solemnes. Vam tenir un   i conegudes per sectors força amplis.
           èxit insospitat. Vam haver de repetir.
           Audiovisuals  de  Sarrià  ens  va  pro-  Eren  cançons  políticament  incor-
           posar d’enregistrar un disc i de tro-  rectes. Quina rebuda tenien entre
           bar-nos uns bolos i a partir d’aquí es   el públic?
           va disparar un recorregut que ni ens
           havíem imaginat, que ens va portar a   Políticament  incorrectes?  No  ho
           voltar per tot Catalunya, uns quants   crec.  Molt  “correctes”  tampoc  ho
           llocs  de  l’Estat,  més  discos,  televi-  eren.  Més  aviat  desvergonyides.
           sions... Va  durar  quatre  anys.  I  ens   L’expressió  “políticament  incorrec-
           vam dissoldre perquè més que can-  te”  no  existia  en  aquell  moment.
           tar nosaltres volíem fer teatre. Però   Encara  estàvem  en  els  finals  de  la
           no reneguem d’aquells anys delicio-  Transició, un moment on les lliber-
           sament emocionants i divertits que   tats eren una mica més àmplies que
           vam viure. Vam aprendre molt.      ara. La llei Corcuera va arribar al 92
                                              i la Mordaza va venir després. El pú-
           Les  cançons  que  cantàveu  eren   blic tenia ganes de llibertat i al cap-
           cançons populars. D’on les havíeu   davall la majoria de les cançons les
           après?                             coneixien per haver-les cantat en ta-
                                              vernes i festes populars. O si més no,
           Vaig  proposar  unes  quantes  can-  se’n coneixia una estrofa. Riure’s del
           çons que havia après de Josep Alós,   més sagrat o del més autoritari o fer
           un  cantant  d’una  orquestra  de  Na-  broma amb el sexe sempre ha estat
           varcles. Els demés components del   una escapatòria pel poble. No obli-
           grup també en van aportar unes al-  dem que Catalunya som un país de
   56   57   58   59   60   61   62   63   64   65   66