Page 58 - Festival Càntut 2024
P. 58

ARTICLE

        Goigs

        Més enllà d’uns cants locals


        i religiosos



        Datats  de  la  dècada  de  1480,  els   me Ayats, Juanma Ferrando i Ester
        goigs  del  Roser  són  els  més  antics   Llop, editat per Ficta (2023), acos-
        que  encara  es  canten.  Les  confra-  ta  al  lector  als  orígens  i  evolució
        ries del Roser, presents a pràctica-  d’aquest tipus de cant.
        ment totes les parròquies del país,
        eren  les  encarregades  d’organitzar   “Els goigs, en la forma moderna, els tro-
        la festa dedicada a aquesta marede-  bem per primer cop a la ciutat de Valèn-
        deu. A Les Planes d’Hostoles hi ha-  cia al darrer terç del segle XV a l’entorn
        via dos grups que sortien a cantar   dels certàmens literaris. És el moment
        per Pasqua: el grup de caramelles i   que  la  família  Borja  assoleix  el  poder
        el dels gotxaires del Roser (que can-  màxim, tant a València com a Roma i
        taven els goigs de la Mare de Déu).   que la catedral es transforma en seu me-
        En Joan Arnau i Serra ens n’ha dei-  tropolitana”, explica Ester Llop."
        xat testimoni a l’arxiu del Càntut, on
        també hi tenim aplegats molts altres   D’aleshores ençà, els goigs no s’han
        goigs:  a  la  Verge  del  Remei  d’An-  deixat de cantar en un lloc o altre:
        glès, a la Nostra Senyora del Carme   “Estem  parlant  que  se’n  canten  a  in-
        de Cassà de la Selva, a la Mare de   drets tan diversos com Sardenya, Flori-
        Déu dels Arcs de Santa Pau... Però   da (EUA), Xile o les Filipines”, afirma
        aquest tipus de cant, sovint vist com   l’etnomusicòloga.  “Pel  lloc  on  es  va
        un cant local, folklòric i religiós, és   originar, els goigs són molt presents als
        el gènere cantat de més abast que   territoris  que  conformen  l’antiga  co-
        sorgit  de  la  cultura  catalana  -amb   rona  catalano-aragonesa.  Se’n  coneix
        arrels a l’occitana- s’ha escampat pel   sobretot la vessant religiosa, amb relats
        món. S’ha estès durant més de cinc   sobre les vides dels sants i miracles de
        segles  en  tres  continents  (l’Europa   marededeus que es canten cada any en
        Mediterrània occidental, l’Amèrica   una ermita o una església després de la
        llatina i les Filipines) i s’ha interpre-  missa de festa major o durant la proces-
        tat en una sorprenent diversitat de   só. La continuïtat dels rituals religiosos
        llengües.                          fa que siguin els més arrelats i difosos,
                                           els missioners dels segles XVII i XVIII a
        El  llibre  El  cant  i  les  melodies  tradi-  Amèrica i el sud-est asiàtic hi van tenir
        cionals dels goigs. De la Mediterrània   un  paper  important  en  aquest  sentit.
        fins a Amèrica i les Filipines de Jau-  Però paral·lelament, pràcticament des
   53   54   55   56   57   58   59   60   61   62   63